divendres, de juny 04, 2004

Hecatombe

Ja recordo la festa d'aquesta nit. Primer aquella cremor a la gola,
gana, set, por...
Quatre paraules, uns centilitres, la patata brava, el tuf d'all, un on anem, un m'en vaig a casa...
Després aquell mareig i milers d'espurnetes brillant per sota el nas, i els diners engrosint la bossa dels de sempre.
El dubte es disol enmig de converses apreses a copia d'anys, cada cop més salsa, cada cop més llunyans.
Arribaré a casa sense saber ben bé com i per on. Amb els dolors de la derrota i la dança, esperant-nos per no deixar-nos dormir.