El perfum amarg de la victòria, de la derrota, del efluvis de la sang de la terra... la cama peluda del desengany.
Canto cançons porques en privat, m'invento mil històries per cridar, HI HA SETANTA-VUIT FANTASMES buscant guerra, i jo m'hi apunto, i jo m'hi aturo.
Viu la cuca tot l'estiu, viu la bèstia dins lo riu... qui m'ho diu, qui m'ho diu?
Hai nat jo sol al paradís, jo sol acompanyat de mi mateix i el meu fantasma: uh!
Prò era mentida, la cançó deia coses estranyes amb banyes com les aranyes de la meva ment malalta, de la meva ment mentida, de la meva dent partida...
Mon paradís un ventre pla.
El perfum amarg de la victòra, i la derrota de la perfecta imatge de la felicitat... les felicitats busquen lavabo quan la nit apreta.
Les venes de la felicitat marcant figura, marcant línies blanques sens mesura.
¿Cuánto cuesta una boda? Ésta y otras respuestas esenciales en tu zona de Economía Doméstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada