El tacte era tan fi, era tan gran el meu mal de cap de l'endemà, era tan fosc i era tan clar.
Rebento bombolletes, sento veus aquí davant, catedrals de plàstic negre, combreguem tots a la una, tots tots junts... una cara llarga, llarguíssima, una cara lenta lentíssima, una cara santa. Un país bolet, cataclisme nuclear.
Mossegades a les galtes de la lluna, la fugida em fa de guia per les coses de la vida, mossegades amb sorpresa... ensorrem totes les preses?
Martells heroics repiquen els edificis de la ciutat, pisos buits i caixes fortes, escombriaires heroics escombren els últims sentiments rodant per terra. Espero trucades infinites que no arriben, desespero sense fer-ho. Martells de ferro i formigues, martells, martells heroics esculpeixen la figura de la mestra.
Vem callar, prò no volíem, i ho volíem.
Quan la dona del quadre va alçar-se del sofà on està lànguidament ajaguda... van tremolar les columnes del temple, van sortir dracs alats dels forats de les muntanyes, van cremar totes les creus, va obrir-se la terra, la terra va obrir-se de cames... quan la dona del quadre va alçar-se del sofà... la terra es va esqueixar. Van sonar martells.
L'esqueixada al teu somriure, amor, al teu despreci, amor, al teu brillar, amor, al teu amor.
Martells amor.
Bazar para tu móvil: polis, tonos, videojuegos, animaciones... Encuentra otros servicios de última generación aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada