dimecres, de juliol 14, 2004

Cançó dels camps de Mart

perquè venien de nit i amb traïdoria, les espelmes més grogues venien de nit i amb traïdoria, jo mateix em vaig cremar de nit i amb plena consciència de l'incendi, em vaig cremar els dits i la cara i l'ànima se'm va calcinar i va ser res, de la nit més plana, en camps de mart, en camps de pols hi ha plantat un envelat sota la lluna blanca amb la cicatriu a la galta, la lluna blanca de ventre fet d'acer, les meves mans cremant davant l'espelma groga, foc de nit a l'envelat de la lluna ferida, perquè venien de nit en l'hora més plena del ritual, en l'hora clara de la ment boirosa, en l'hora més extrema de l'hecatombe als camps de mart, se'ns va desfer la muntanya apilada amb precisió de tots els sentiments i esperances, se'ns va enfonsar la nau on teníem els futurs, se la va menjar la mar amb avidesa, amb la gana immensa dels temps acumulats, la gana de la revenja, el braç ferit, cremat, després de la dansa folla del solstici sobre el terra polsinós, les avingudes d'asfalt inundades de rius de lava i foc i destrucció, la fugida tentinejant dels penitents amb el nou dia, quan naixia el sol renovat del fals solstici,
penitents,
penitents,
penitents de gatzonetes pel terra cendrós de la ressaca,
les marques en pell fina,
cera fosa
esgotada espelma groga d'haver perdut,
d'haver guanyat,

cruent batalla en camps de mart,
penitents,
i venien de nit i amb traïdoria, els falsos ulls de gos degollat dels penitents amb traïdoria