del nom del sègol 27

palpar els ametllers florits a peu de via, les canyes verdejant ribera avall, com qui canvia d'una estació a una altra d'imprevist.
els martells mecànics percudint el terra del barri antic, i el dogma dels vells déus mercenaris rebrotant, més eixuts que mai, en terra santa.
i les gavines, les gavines de vora mar!, traçant símbols hermètics pels cels de la ciutat. els tancs hostils, l'epifania, el misteri de Jerusalem.
aquell terreny tan mític de Santa Sofia, Sant Quilis com un far. les torres de defensa. les tavelles de la muntanya seca, el romer del serrat terrós. els minarets de l'antic Bizanci.
els tancs hostils, les barcasses de guerra, els capaltards sangpresos del Mekong.
els badabadocs encesos, tan efímers. les galeres almogàvers.
via fora els adormits.
els martells hidràulics percudint el sègol.

oju amb la nit

I d'una ganivetada, van sortir del seu ventre
curves d'asfalt, carrers i places,
alguns bars, molt fum de tabac,
cervesa i vi ranci,
i un tros d'amistat,
mal mastegada.

Món Compartit

Déu segur que sent
com piques a la porta del vàter
mentres s'acaba l'aigua del termo.

(titol alternatiu: món d'estudiants)

sopar de fred

Què vols que et digui?
La veritat no ets ningú,
ni ho sóc jo.
Només 3 pastanagues
que he bullit
i m'he menjat
podrien haver estat alguna cosa.

segurament

i moltes persianes més enllà,
estàs,
en un altre puto sofà
que no em vol.

pa sol

és clar i és afilat
el record que ha de d'omplir
els forats del formatge

No tens collons de fer res
perquè és dilluns
i no hi ha res
que estigui permès.
Tornar de la feina,
mirar ventdelpla,
i del messi de l'òstia,
el nen s'ha cagat.
Hi ha un rollo de paper de vàter
embolicat

cuando los elefantes flipan con la miusica

i amb la bufetada d'una branca
carícia ben donada
quan l'amic
corre
sense pensar
cap al camp obert
que s'amaga enmig
del bosc

rolling a estones

parlant ab les roques
cada cop més llises
on em trenco
els pinyos
per cada cop
que em dónes
sé que cada cop
sóc més a prop
del amar extrany
i se'm nita més

Perfumeries Júlia

La senyora Julia es va girar i li va dir ben alt
"No sé perquè ha servit tanta revolució".
Va callar i va acceptar la derrota final,
a la cua d'una perfumeria per nadal.

rebaixa't

M'he marejat.
potser pels núvols
de colònies regalades
s'evaporant-se

I l'espera eterna
a la porta del women's secret
I la suor freda
del baf perfumat del zara
I la gana de la nena
fem unes patates al viena.
I la xerrameca
d'aquells 2 imbècils que segur que follen davant la tele


com nosaltres,
monstres reflexats
al vidre dels escaparlats

CLAPESIANIA

Guaitant Sant Pere canta
a la follia de l’espant
deixant les portes obertes
a dimonis i estranys
poder d’una sola clau
del Judes vertader
per eliminar
quan ningú s’ho espera
la religió del desert

del nom del sègol 26

em quedaré sol a l'escullera. aguantaré l'envit. com un ídol d'antic amb ulls hieràtics. com l'esquelet dels arbres en l'hivern siberià. passaré de nit davant la finestra il•luminada. miraré la congregació. buscaré motius per quedar-me fora. buscaré motius per entrar dins. seguiré un camí de vellut negre. em quedaré sol buscant puresa. covaré dimonis. covaré dimonis. em mossegaré la llengua, maduixa ferida.
com un esbart de llessamins: la boira baixa.
quina cortina tan dolça al camp de batalla. els rituals. les crestes dels pardals. l’aroma de la boira. un pom de margarides. i aquelles nits passades en blanc traduint les velles escriptures del sègol.

lletanies, 1

"cada dia demanaràs
pa amb vi i sucre per berenar"

Àngel Ot, Memòria i identitat (2008)

Aplec Modernista Vallesà

A ANTE BAJO CON CONTRA DE DESDE...

SANTA LLOGAIA EN LES PUTES
AMB DIUMENGE FINS REBAIXES
COM GANES D'EJACULAR
MENJANT MONIATOS CONTRA PASQUA
ENTRE SOPAR O ESMORZAR

(HO DEIA I HO DIU EL RAPSODA:
GORA ETA ÉS POESIA
AQUÍ I A MADAGASCAR)

Bartra: 8 de novembre, 1908-2008

I jo entre ells, invisible, i, com sempre, a la dreta del meu cor,
enmig de tot l'embull de l'holocaust,
renill en el renill,
crit de l'au aspidada entre el toro i el sol,
fimbrant en tot el frèvol fil calcari de l'hecatombe-
jo l'estassat guerrer
de l'espasa rompuda,
sol esventrat,
font roja,
ahir-

(fragment de Rapsòdia de Garí)

més records

12 de juny del 2004
LA SÈPIA VERDA
Sabadell
El grup actua en el famós casal alternatiu de joves de Sabadell, telonejant als Dijous Paella. L´Ariel coneix en persona al “Titot” de Brams, després del concert. I molta gent del públic diu que el concert de l´Ariel i la Banda del Dr Juantxi, és el millor que han vist per la Sèpia Verda.


http://www.arielsantamaria.com/agenda/any2004.html

del nom del sègol 25

passar de llarg els incendis, baixar al riu a caçar salmons, robar un llençol de les paitides. esperar la sort. canviar de vorera com un electroxoc. fer la dansa ritual entre la boira. collir móres a la vora del barranc, sempre amb pendent. sempre de cara al pendent. els cables de les màquines, els motors de l'astronau, els circuits d'alguns androides. els metalls pesats, els gasos líquids, el misteri del gegant de la muntanya. la font de plata. l'avellutat belar del cabrit, la sensibilitat llumínica del tub electrònic. les xarneres oxidades de les portes del mas. una memòria de llom negre, amb la presència del llop.
d'una sola arrel.
feta de sègol.

badabadocs on fight, 2

ponzelles carlines!