Aplec Modernista Vallesà

A ANTE BAJO CON CONTRA DE DESDE...

SANTA LLOGAIA EN LES PUTES
AMB DIUMENGE FINS REBAIXES
COM GANES D'EJACULAR
MENJANT MONIATOS CONTRA PASQUA
ENTRE SOPAR O ESMORZAR

(HO DEIA I HO DIU EL RAPSODA:
GORA ETA ÉS POESIA
AQUÍ I A MADAGASCAR)

Bartra: 8 de novembre, 1908-2008

I jo entre ells, invisible, i, com sempre, a la dreta del meu cor,
enmig de tot l'embull de l'holocaust,
renill en el renill,
crit de l'au aspidada entre el toro i el sol,
fimbrant en tot el frèvol fil calcari de l'hecatombe-
jo l'estassat guerrer
de l'espasa rompuda,
sol esventrat,
font roja,
ahir-

(fragment de Rapsòdia de Garí)

més records

12 de juny del 2004
LA SÈPIA VERDA
Sabadell
El grup actua en el famós casal alternatiu de joves de Sabadell, telonejant als Dijous Paella. L´Ariel coneix en persona al “Titot” de Brams, després del concert. I molta gent del públic diu que el concert de l´Ariel i la Banda del Dr Juantxi, és el millor que han vist per la Sèpia Verda.


http://www.arielsantamaria.com/agenda/any2004.html

del nom del sègol 25

passar de llarg els incendis, baixar al riu a caçar salmons, robar un llençol de les paitides. esperar la sort. canviar de vorera com un electroxoc. fer la dansa ritual entre la boira. collir móres a la vora del barranc, sempre amb pendent. sempre de cara al pendent. els cables de les màquines, els motors de l'astronau, els circuits d'alguns androides. els metalls pesats, els gasos líquids, el misteri del gegant de la muntanya. la font de plata. l'avellutat belar del cabrit, la sensibilitat llumínica del tub electrònic. les xarneres oxidades de les portes del mas. una memòria de llom negre, amb la presència del llop.
d'una sola arrel.
feta de sègol.

badabadocs on fight, 2

ponzelles carlines!

hic sunt leones

queixalada a l'ànima de l'explorador

badabadocs on fight, 1

pardal roquer!

barraques

què? uff SIIII buà, ueeeee!
i tant, si. bestial, de puta mare. conga.
guau, ueeee! osti com? ufff
uff com era? congaaa nem aqui darrera?
que? ni idea, sidra. s'acaba?
dic coses,. oi? com? bé!

www.osoblanco.org

som res
cigarreta abandonada
per jugadors
morts sense honor
per reis sense corona
sense plors
el teu pes
no val una bufada

màrtirs nuclears
i la cultura feta
pols de desert,
amanida
formatge
feta pols
pa i aigua,
feta
amor a la terra
que peta
escopinya bastarda
com beguda bruixa
a la cuina solitària
amor i vinagre
solitari
GORA
pensament fumats,
amanita!

gerra buida
fera de kleenex

occitània i aztlan
fosos pel poder
de la central nuclear
màrtirs d'una terra marcida
guerra lliure

patera lof

Un nus i sabó d'hotel
el desenllaç, llençar el calamar pel lavabo.
que s'escaparà canyeria enllà, claveguera enllà, mar enllà. que s'escaparà nedant.
-Què fas? Una palla mental -Bec aigua de l'aixeta. -Vine...! (vine vine vine vine) I què si vinc o foto el camp, amb el meu sac de pedres foradat, que perd el contingut. I què si em quedo al reflex de l'aigua del vàter per sempre. i què? Que se m'emporti aquest extractor que no para, que pulveritza el pa d'algú per un luxe imbècil. Diuen que mar enllà hi ha llacs convertits en vertederus per la perca. Un mirall enorme, i el logo d'aquest lloc de merda a la tovallola.
Amb dits freds -...eo, ... véns...? que no saben posar-se a l'esquena.
Retornem al llac, a menjar-nos els nostres budells de perca. -Quina hora és?

Tot llegint A. Mateu Biosca

Fent burbujitas amb el semen
de vells pallassos republicans
la puta monàrquica riu
desdentegada
per no plorar:

¡Siguiente!


Aquest tal Mateu Biosca és una espècie
de Bukowski català, entranyable.
Lecturas de verano 2008:
La força de la fe

Si no et creus la gran mentida potser trobis la sortida

tatxaaaan!

hedningarna s'acaba, com les tites als 60,
amb tots vosaltres una mica de paradís blau:
http://www.myspace.com/hurdygurdyprototyp
croac, croac

nusequepusà

els veïns del pis de davant no han marxat de vacances: alço la persiana i continuen dins el seu estable.
per tv1, or
per tv2, encens
per tv3, la mirna
falten 14 anys perque el seu mesies es foti la primera lacambra

poques fotos de les vacances

vas avançar
per l'avancé
de la tenda
com un rèptil

No era el teu dia
no era la teva tenda

vas dormir
sobre les botes
de negragarnatxa

parer mullat

Per què gastar llum? L'apagues.
I balles al ritme impossible, amb les gotes que rellisquen de la façana
fins al repís de la finestra.
El silenci de la pluja. Ja no plou ni fa sol.
Per què escriure? T'untes els peus
amb oli i les cendres de Ducados.
Les últimes passes de carmen miranda

rata

Pous a les parets
Forats on cau el record,
amb marc de fusta.
Fantasmes al formatge

Connectes la nevera
buida, perquè canti
com un ocell
a la gàbia