- Pensar en tallar-se el cap per no patir més o en obrir-se en canal per netejar-se les vísceres mentre agonitzes al llit.
- Trepitjar les restes de vòmit escampades per terra i no controlar correctament els esfínters de baix i de dalt.
- No aguantar l’equilibri i seguir traient bilis per la boca després d’una nit de la qual no recordes més que petits fragments.
dilluns, de setembre 28, 2015
Comunicats antics d'arxius polsosos IV
Comunicats antics d'arxius polsosos III
Comunicat anual de festa major. Assemblea Z.
EBO EE i tots els seus escamots s’han reunit per definir el que potser serà el seu últim comunicat. És per això que s’ha anomenat aquesta reunió amb el nom d’assemblea Z.
1.- L’estructura EBO agraeix a tots aquells que hi han participat en algun moment i s’acomiada dels escamots Arantxa de nas, Escamot del ciment armat, Escamot pantalons avall, i del Col·lectiu per un anus airejat, que es donen de baixa de manera definitiva com a actors de la revolta EBO.
Així mateix es dóna la benvinguda al col·lectiu Tita fora, que actua últimament per les festes majors oferint Xibeques amb la tita fora.
EBO reflexiona i és conscient que està en la decadència més absoluta donada la inoperància dels seus escamots i l’excessiva inserció social dels seus membres. EBO no creu que això tingui gaire importància i es transmuta en un corrent d’opinió. EBO es felicita per formar part del substrat ideològic d’un bon nombre de persones que han adoptat l’estructura EBO com a base primera dels seus pensaments.
2.- EBO reflexiona sobre la festa major de les Barraques i es mostra disconforme amb la pretensió de cobrar 1,50 euros per la cervesa i el kali (249,5 pessetes), l’ànsia de diners ha pervertit la festa que no és més que un simple negoci per alguns.
Igualment s’opina que els derivats del petroli no poden portar res de bo a una societat que no es fa responsable de les seves deixalles. El got reciclable es presenta com un gran fracàs ecològic al no ser retornable i només provoca l’augment de residus de plàstic i l’increment de negoci pels organitzadors.
EBO convida als participants de la festa a abusar conscientment de l’alcohol, una droga altament alteradora de la percepció i que aporta noves realitats a aquells individus que prenen consciència del seu poder.
Commina als col·lectius a replantejar-se seriosament la festa major de les barraques.
3.- EBO proposa el concurs TROBA AL SECRETA de les barraques amb el premi de tres ampolles de sidra per al guanyador.
S’acomiada amb el vell lema:
Erosiona l’estructura, pixa’t a l’ajuntament.
Any 2005
Salut i vi.
Comunicats antics d'arxius polsosos III
Comunicats antics d'arxius polsosos II
Donada la proximitat de la propera consulta sobre el tractat de la constitució europea, la plataforma autogestionada d' E.B.O anuncia les següents coses:
- Els membres d'E.B.O declaren no entendre perquè es fa una consulta d'un pacte que ja ha estat signat i ratificat pel govern espanyol. La consulta anomenada popular no es considera vinculant. Donat que considerem que el govern no està disposat a escoltar la veu del poble quan aquesta es gira en contra de les seves aspiracions hem decidit fugir.
És així com hem determinat que el dia de l'esmentada consulta popular celebrarem una gran festa en un lloc indeterminat. Allí hi practicarem el Beu i Oblida. Si s'escau potser cantarem una mica i tot abans de flotar cap al llit. Tindrem menjar i beguda de poma fermentada en abundància.
- Els diversos escamots, inclòs l'escamot E.P.U.P.S.A.P.S.U.E.T. (em poso un preservatiu sobre l'altre per si un es trenca) de nova adhesió, consideren important l'assistència del màxim de membres en aquesta orgia alcohòlica on reforçarem els nostres nusos de complicitat i ens coneixerem en l'estat alterat de la ment que preferim.
- Declarem que tot és idiota.
Beu i treu
Beu i oblida
Porrons alçats
dimecres, de febrer 12, 2014
Comunicats antics d'arxius polsosos I:
- El retorn incondicional dels rotuladors que van ser confiscats en un acte de lluita heroica i el reconeixement públic de l’acte de brutalitat i furt que van efectuar les anomenades forces d’ordre públic.
- Una indemnització per l’empresonament dels dos rotuladors en forma de porrons de vi.
- Que les enganxines autònomes no es quedin a les cases de la gent o al fons de calaixos de tauletes de nit. L’enganxina autònoma és una arma efectiva i que molesta d’allò més a les autoritats que intenten eliminar-les ràpidament. Seguim a favor de la plena adhesió i rotulació de tots els espais.
L’ ebo-lució és un fet, i una cosa que ha passat sense adonar-nos-en. Les noves formes de lluita han aparegut espontàniament. E.B.O madura, sense més saba nova que la pròpia esquizofrènia i les múltiples personalitats que conformen la plataforma. E.B.O. sobreviu de la histèria provocada per la sobre-estimulació i sobre-informació a la que tots estem exposats.
Per tant, E.B.O. reclama com a fet la seva evolució, sense donar per perdut ni un pam de paret, sense deixar de rotular ni un sol racó, sacsejant l’esprai amagat dins la butxaca, creant xarxes de fanzines i grups musicals amb el missatge, exercint.
E.B.O exerceix en el dia a dia, en el nostre cervell, en les nostres accions diàries, en la certesa del fracàs.
- E.B.O reclama un món just i solidari amb totes les cultures, per això l’escamot armat pantalons avall en concret reclama la seva presència al fòrum de les cul- tures, on es pensa expressar amb la coneguda i antiga tècnica del caganer per mostrar el veritable abast internacional de la baixada de pantalons.
dijous, d’octubre 01, 2009
Tocata i fuga: Guerra civil, Àngel Ot
Tres homes desarmats, perduts, desorientats, errant per la garriga.
La nostra divisió s'ha dispersat. Ja ha tornat a caure la gran ciutat.
Un poble no pot ser conquerit des de fora,
si abans no s'ha destruït des de dins.
Guerra civil per imitació
si quan l'enemic es divideix, nosaltres fem el mateix.
I marquem el pas que ha estat disposat.
Marquem el pas com pollastres sense cap.
I destruïm el que és més sagrat,
marcant el pas dels sembradors de la llavor de la discòrdia,
entre l'egoisme i el ressentiment ancestrals.
Sense dolor, res no pot néixer sense dolor.
Res no ve a la vida sense dolor, sense deixar enrere el llast de la por,
sense sacrificar l'avarícia del luxe que tot ho corromp.
Sense fe no hi ha vida.
Per a un nou començament és necessari viure com si no tinguéssim un lloc on reposar.
Hi esteu disposats? No. Hi esteu disposats? No.
No. He mirat al fons dels nostres ulls
i he vist la por que podreix per dins,
com una malaltia que corca l'ànima de qui la contreu.
Fora el maquillatge de la ironia!
He vist un pou negre al fons dels vostres ulls,
com la fam que no es pot saciar perquè mai posseirà l'essencial,
que vol afartar l'estómac sense gana perquè ha perdut l'ànima.
Fins que la terra digui: ja no tinc res per donar-vos.
Aigua de foc per als indígenes!
Fins que no hi hagi un pam de terra entre casa i casa.
Muntanyes de Busa, que tan altes sou.
I encara amagats als nostres caus, seguirem gaudint
de la nosta victòria més dolça, quan els altres perden.
Encara que ells acabin omplint i dominant aquesta terra.
Seguim creixent. Uuuh! Seguim creixent. Uuuh! Cap a on?
Cap a una comunitat autònoma del tercer món. Hipertròfica.
I viurem una ficció, i direm que els altres també són nosaltres,
encara que com jo sóc jo i tu ets tu, jo sóc jo i tu ets tu,
cada dia som més a prop de no ser ningú.
De ser els sense nom d'un estat virtual sense nació.
Prefereixo ser una nació sense estat que un estat sense nació.
Prefereixo conservar la memòria de la meva nació interior
a formar part d'una banda d'aprenents de constructors
d'una torre de Babel lil·liputenca, on la nostra parla agonitza
ofegada per la confusió de gents i llengües.
Surto al carrer, i no em reconec.
Em raparé el cap i cridaré: Impur! Impur! No tenim futur.
Què li han fet a l'ànima d'aquest poble?
Moribunda com una despulla a la fossa comuna.
Cada nit sento trets darrere el cementiri.
M'he capbussat en la putrefacció dels cadàvers
per mirar de fer una llum sobre les nostres xacres.
Sóc el dit que prem el gallet i el cos que cau!
He vist la pesta, la fam i la guerra,
i el poderós trencant la canya que s'esberla.
He reconegut el gemec ofegat de la llibertat segrestada
i la ganyota servil de la supervivència prostituïda,
la rauxa estúpida i autodestructiva,
les andròmines amb què heu substituït els temples que vau cremar.
Vosaltres, els adoradors del vedell d'or!
Recordeu que el senyor desarrela els pobles pagans
i planta al seu lloc els humils.
Fins i tot els fills no nascuts que heu llançat a la claveguera
s'aixecaran per escopir-vos a la cara: No teniu futur!
Si voleu perdurar fixeu-vos en els gitanos de Perpinyà.
Retornem a la solidaritat de la sang i l'esperit
fins que els gegants amb peus de fang s'ensorrin sols.
Però encara és amarga la meva queixa.
Fins quan, Senyor, m'hauré de consumir en aquest foc
com Aquil·les covant la seva ira.
Fora l'odi!
Abracem la creu que ha vençut la tenebra.
He vist una llum a trenc d'alba.
Un món que neix i un mor que es mor,
mentre fora, a la fosca, volen els voltors, volen els voltors,
volen els voltors, sobre un polvorí on els nens juguen amb foc.
Tres homes desarmats, perduts, desorientats, errant per la garriga.
Vam començar la guerra emboscats, i l'acabarem empresonats.
Escolteu els humils, els fidels a la terra,
els qui no us heu tacat amb cap mesquinesa ni cap odi.
Vosaltres, portadors d'una llavor d'afirmació pura,
escolteu el murmuri de les aigües de la nació interior,
escolteu vosaltres que encara podeu unir-vos i perdurar,
abans que creixi la marea de la pròxima guerra civil.
Muntanyes de Busa, que tan altes sou,
digueu-nos on passen, els Cristins on són.
Vosaltres pagesos, que crieu conills,
crieu-los ben grassos per als pobres Carlins.
Els Carlins van acabar aliant-se amb les forces d'ocupació,
i els Cristins amb les d'interposició.
Els Republicans veuen pedres i diuen que són pans.
- I digues, padrí. Per què nosaltres no som un país com els altres?
- Ai! Pobre fill meu.
- I digues, padrí. Els castellans, quan se n'aniran?
- Ai! Pobre fill meu!
Cada tarda demanaràs pa amb vi i sucre per berenar.
Pa amb xicolata a la font de Moli'n Sala, a l'aigua fresca hi ha una fada.
Tiro pedretes al riu de la color, la terra argila m'amaga el fons.
S'apaguen els llums i s'encén la pantalla,
era la història d'un home a qui li deien cavall.
dijous, de juliol 23, 2009
dutxa freda
Salut i felicitat!
kaksi
s'han pirat els pirates?
despertar.
I al mirall, davant, vam
resseguir
l'únic rastre
que quedava:
El fragil mapa
del dormir,
enterrat
a la nostra galta.
divendres, de maig 08, 2009
SALUT I FESTES LLIURES
Herotorag déu dels ateus del vallès occidental ens convida, aquest cap de setmana, a fer arrelar el paratge de
Com a recordatori, el paratge de la salut va ser expropiat temps ha per un grup de cristians de túnica fosca. Aprofitant la por del poble, van pendre'ns un tros de rodal, transformant
Avui en dia, una forta pudor àcida de ferro rovellat planeja sobre les festes. Una pudor de genolls de vicaria i esbufecs de vi de missa acalla la pobrísima asistencia a les festes, els riure dels pocs nens, els nuls joves que hi pugen.
Així que ara ha arribat el moment de fer-hi alguna cosa, aixecar el porró sobre els seus vells llibres fins a fer-los illegibles, organitzar uns concerts on sentir-s'hi ben còmode i passejar altivament amb els nostres ídols que ens representen: els únics animals que encara corren lliures per les nostres terres.
dilluns, d’abril 20, 2009
filla de buda
que em vas deixar,
encarat com mana el feng-shui.
Són importants, aquestes coses.
Pentino les restes d'arbequines i vi blanc
amb els dits, el nostre jardí zen.
dilluns pm
la terrible acidesa d'estómac
i les ganes de pixar
van convertir-se
en son
jou dici
cartes mecanografiades:
Odi a l'estat
a les coses
Cosses a l'estat
de les coses
Em patejo els bars
i la teva amistat
amb males paraules,
és l'estat de les coses
o que m'agraden les crosses
Al silenci administratiu
que em deixa lliure
Pendent
al fons de la bústia
anant avall
és el meu currículum
donat l'estat
en què ens hem trobat
i les ferides amb crosta.
diumenge, de març 01, 2009
Bessonada
piset xulo d’aparador
amb mosaic d’antiguitat certificada
lleixes de llibres guais d’art sobretot
parets de tons crus minimalistes
i tela de plasma i un mac portàtil
i cedés de música classicota i moderneta a dojo
i roba esportiva de la marca cara
o sigui
un munt d’objectes morts decorant el piset
i la vida que s’hi fa al piset
i els convidats i convidades al piset
i les fotografies a internet del piset
en resum
un munt de persones a la moda última
sense saber que al piset li fa falta
un parell de nens
o nenes
que corrin pel mosaic d’antigor documentada
que esparraquin els llibres guais sobretot els d’art
que guixin la crua blancor de les parets
que s’enfilin a la tela de plasma
que trepitgin el portàtil mac-mac
que facin rodolar els cedés
i que es disfressin amb la roba de la marca cara
en fi
que el piset es torni
una llar
24·12·08