dilluns, de setembre 28, 2015

Comunicats antics d'arxius polsosos IV



  •  Pensar en tallar-se el cap per no patir més o en obrir-se en canal per netejar-se les vísceres mentre agonitzes al llit. 
  • Trepitjar les restes de vòmit escampades per terra i no controlar correctament els esfínters de baix i de dalt. 
  • No aguantar l’equilibri i seguir traient bilis per la boca després d’una nit de la qual no recordes més que petits fragments. 


He de dir, que sense buscar-ho, sense premeditació, en un dia normal, he begut prou com per patir la ressaca més gran que recordo. Tancat a casa intentant deixar passar el temps perquè el cos recuperi les forces i em retorni la ment al món. 
En un atac de ràbia he comès el que abans tenia per un crim, buidar totes les ampolles a la pica entre arcades de vòmit en sentir aquella pudor de destil·lat.


Com a droga cristiana, l’alcohol et porta cap a allò considerat pecat i a la diversió per venjar-se després en la seva veritable veritable funció. La raó per a la qual fou adoptat el vi com a preeminent droga cristiana. La culpa, la ressaca, la venjança per als pecadors, el penediment, el desig de redempció. I és que de fet, el poder no perd cap oportunitat per recordar-te qui mana.

Com a militant autònom d’E.B.O. he pensat fins i tot en rescindir el meu contracte moral amb la lluita ebòrica, és més, visc aterrit amb la idea que s’acosta la festa major, i amb els records dels crits agònics encara clavats a les parets de l’habitació.

Després d’anys de lluita crec que s’hauria de fer un replantejament de l’exaltació alcohòlica d’ EBO i del vandalisme borratxo per arribar a la lúcida crítica social després d’uns porros abans d’esmorzar.

És per això, que com a membre autònom he decidit crear un nou escamot que lluitarà fins la derrota final o fins l’abolició de la droga cristiana, ja que es considera nociva per assolir els objectius que E.B.O es va marcar en els seus inicis.

L’Escamot antialcohòlic apunta directament contra la religió del desert, la mateixa que ens ha portat a l’evolució del feudalisme medieval anomenada capitalisme, la moral que entén la culpa i el penediment com a base de la seva estructura paternalista basada en el perdó de les ànimes perdudes. 
Considerant-me una ànima perduda i boja sense solució abogo per l’abolició dels alcohols, incloent-hi colònia xispas, alcohol de cremar, etc... per arribar a la justícia social plena i a l’oblit del capitalisme.

Si bé sembla que alguns germans musulmans ja havien arribat a aquesta conclusió sense haver de passar per les penes i patiments que he passat jo, no proposo l’integrisme antialcohòlic, sinó la consciència plena de què és i de qui és aquesta droga portada pel ministeri de torn que s’enriqueix venent-nos alcohol i després fa campanyes advertint-nos de la seva perillositat. 
Perquè no hem de consumir el que ells volen que consumim. Perquè hem de lluitar contra el sistema. Per un món menys mal parit.


Visca E.B.O E.E
No beguis i oblida!
Visca l’autocultiu.
Visca E.A.

P.D. La sidra M. Busto també es considera nociva.

 Sinó esteu convençuts, llegiu això algun matí de festa major.

30 d’agost del 2003

Comunicats antics d'arxius polsosos III

EBO*EE:
Comunicat anual de festa major. Assemblea Z.


EBO EE i tots els seus escamots s’han reunit per definir el que potser serà el seu últim comunicat. És per això que s’ha anomenat aquesta reunió amb el nom d’assemblea Z.


1.- L’estructura EBO agraeix a tots aquells que hi han participat en algun moment i s’acomiada dels escamots Arantxa de nas, Escamot del ciment armat, Escamot pantalons avall, i del Col·lectiu per un anus airejat, que es donen de baixa de manera definitiva com a actors de la revolta EBO.

Així mateix es dóna la benvinguda al col·lectiu Tita fora, que actua últimament per les festes majors oferint Xibeques amb la tita fora.

EBO reflexiona i és conscient que està en la decadència més absoluta donada la inoperància dels seus escamots i l’excessiva inserció social dels seus membres. EBO no creu que això tingui gaire importància i es transmuta en un corrent d’opinió. EBO es felicita per formar part del substrat ideològic d’un bon nombre de persones que han adoptat l’estructura EBO com a base primera dels seus pensaments.

EBO no es considera mort.


2.- EBO reflexiona sobre la festa major de les Barraques i es mostra disconforme amb la pretensió de cobrar 1,50 euros per la cervesa i el kali (249,5 pessetes), l’ànsia de diners ha pervertit la festa que no és més que un simple negoci per alguns.

Igualment s’opina que els derivats del petroli no poden portar res de bo a una societat que no es fa responsable de les seves deixalles. El got reciclable es presenta com un gran fracàs ecològic al no ser retornable i només provoca l’augment de residus de plàstic i l’increment de negoci pels organitzadors.

EBO convida als participants de la festa a abusar conscientment de l’alcohol, una droga altament alteradora de la percepció i que aporta noves realitats a aquells individus que prenen consciència del seu poder.

Commina als col·lectius a replantejar-se seriosament la festa major de les barraques.


3.- EBO proposa el concurs TROBA AL SECRETA de les barraques amb el premi de tres ampolles de sidra per al guanyador.


S’acomiada amb el vell lema:

Erosiona l’estructura, pixa’t a l’ajuntament.

Any 2005
Salut i vi.

Comunicats antics d'arxius polsosos III

1r Manifest del col·lectiu per el botellón lliure. Escamot adherit a EBO.

Beure amb moderació és un fet antinatural. Des de sempre les drogues s’han utilitzat per obtenir efectes alteradors de la ment. Aquests efectes s'aconsegueixen amb la dosis necessària per a cadascú. 
La famosa frase  “beu amb moderació” implica una pèrdua total del sentit últim pel qual s’ingereix l’alcohol.

Beure per socialització, perquè agrada el gust, o perquè és festa i toca, es considera nociu per la societat i per l'individu. 
La societat no entén la utilització de l’alcohol com a efectiu i ràpid alterador mental sinó que se n'aprofita com a un negoci i un fet social. Així, la persona que ingereix alcohol pot no ser totalment conscient que beure licors de colorins porta a estats de consciència diferents als habituals.

Tant les persones, com a individus lliures, com la societat com a col·lectiu sorgit dels individus, han de tenir clar que l’alcohol no es pot beure amb moderació perquè no serveix per res. La repressió sistemàtica del fet de beure al carrer provoca un secretisme que pot portar a l’abús irracional i al desconeixement de part important de la nostra cultura com a poble.

Cal beure amb responsabilitat per aconseguir els efectes desitjats i això només es pot aconseguir amb l’experiència.


El col·lectiu botellón lliure, ubicat al carrer d’en Torag d’aquest barri històric, considera que beure alcohol al carrer no pot ser prohibit, doncs la criminalització dels fets normals comporta sovint conseqüències desastroses.

Salut i vi.

Comunicats antics d'arxius polsosos II



E.B.O. E.E. informa:

Donada la proximitat de la propera consulta sobre el tractat de la constitució europea, la plataforma autogestionada d' E.B.O anuncia les següents coses:


- Els membres d'E.B.O declaren no entendre perquè es fa una consulta d'un pacte que ja ha estat signat i ratificat pel govern espanyol. La consulta anomenada popular no es considera vinculant. Donat que considerem que el govern no està disposat a escoltar la veu del poble quan aquesta es gira en contra de les seves aspiracions hem decidit fugir.
És així com hem determinat que el dia de l'esmentada consulta popular celebrarem una gran festa en un lloc indeterminat. Allí hi practicarem el Beu i Oblida. Si s'escau potser cantarem una mica i tot abans de flotar cap al llit. Tindrem menjar i beguda de poma fermentada en abundància.

- Els diversos escamots, inclòs l'escamot E.P.U.P.S.A.P.S.U.E.T. (em poso un preservatiu sobre l'altre per si un es trenca) de nova adhesió, consideren important l'assistència del màxim de membres en aquesta orgia alcohòlica on reforçarem els nostres nusos de complicitat i ens coneixerem en l'estat alterat de la ment que preferim.

- Declarem que tot és idiota.


Beu i treu
Beu i oblida
Porrons alçats

dimecres, de febrer 12, 2014

Comunicats antics d'arxius polsosos I:




E.B.O. balla la dansa:




Les assemblees autònomes d’E.B.O. , Escamot enganxós, Escamot Spraiós Acció Directa, Escamot Spraiós Acció Terminal, Escamot Rotulador Acció Directa, i tots els grupúsculs i tentacles que formen part d’aquesta plataforma combativa han decidit reunir-se per contrastar opinions i efectuar el comunicat present:


Els presents, d’ara endavant ebo , declaren la vigència completa dels estatuts que els van portar a la formació de la seva súper estructura combativa.

Ens mostrem convençuts que els canvis que s’han produït en els últims anys i l’evolució de la lluita en diferents camps no és més que un altre pas dels que farà canviar la història recent.

Som conscients de la necessitat de continuar lluitant, del cansament per la lluita constant i diària i dels cops rebuts per la vida. Decidim continuar pel camí de la conscienciació total de les masses i ajudar a la conseqüent revolta popular.



Reclamen els següents punts:




- El retorn incondicional dels rotuladors que van ser confiscats en un acte de lluita heroica i el reconeixement públic de l’acte de brutalitat i furt que van efectuar les anomenades forces d’ordre públic. 
- Una indemnització per l’empresonament dels dos rotuladors en forma de porrons de vi. 
- Que les enganxines autònomes no es quedin a les cases de la gent o al fons de calaixos de tauletes de nit. L’enganxina autònoma és una arma efectiva i que molesta d’allò més a les autoritats que intenten eliminar-les ràpidament. Seguim a favor de la plena adhesió i rotulació de tots els espais.

 

L’ ebo-lució és un fet, i una cosa que ha passat sense adonar-nos-en. Les noves formes de lluita han aparegut espontàniament. E.B.O madura, sense més saba nova que la pròpia esquizofrènia i les múltiples personalitats que conformen la plataforma. E.B.O. sobreviu de la histèria provocada per la sobre-estimulació i sobre-informació a la que tots estem exposats.
Per tant, E.B.O. reclama com a fet la seva evolució, sense donar per perdut ni un pam de paret, sense deixar de rotular ni un sol racó, sacsejant l’esprai amagat dins la butxaca, creant xarxes de fanzines i grups musicals amb el missatge, exercint.
E.B.O exerceix en el dia a dia, en el nostre cervell, en les nostres accions diàries, en la certesa del fracàs.



- E.B.O. reclama el desallotjament de l’ajuntament de Sabadell per efecuar la seva reconversió en bar, així com de tots els edificis oficials. Les places dures es convertiran en horts pel cultiu de vinyes i altres espècies plantígrades amb efectes alteradors de la percepció.
- E.B.O reclama un món just i solidari amb totes les cultures, per això l’escamot armat pantalons avall en concret reclama la seva presència al fòrum de les cul- tures, on es pensa expressar amb la coneguda i antiga tècnica del caganer per mostrar el veritable abast internacional de la baixada de pantalons.



Una era vindrà i ens mostrarà el caos darrera la llei


"Qualsevol poder és abús de poder."


Visca E.B.O. E.E. i tots els  escamots adherits.







Setembre del 2003.



dijous, d’octubre 01, 2009

Tocata i fuga: Guerra civil, Àngel Ot

Fumeja l'horitzó sota un cel de plom. Callen els canons.
Tres homes desarmats, perduts, desorientats, errant per la garriga.
La nostra divisió s'ha dispersat. Ja ha tornat a caure la gran ciutat.

Un poble no pot ser conquerit des de fora,
si abans no s'ha destruït des de dins.
Guerra civil per imitació
si quan l'enemic es divideix, nosaltres fem el mateix.
I marquem el pas que ha estat disposat.
Marquem el pas com pollastres sense cap.
I destruïm el que és més sagrat,
marcant el pas dels sembradors de la llavor de la discòrdia,
entre l'egoisme i el ressentiment ancestrals.

Sense dolor, res no pot néixer sense dolor.
Res no ve a la vida sense dolor, sense deixar enrere el llast de la por,
sense sacrificar l'avarícia del luxe que tot ho corromp.
Sense fe no hi ha vida.
Per a un nou començament és necessari viure com si no tinguéssim un lloc on reposar.
Hi esteu disposats? No. Hi esteu disposats? No.
No. He mirat al fons dels nostres ulls
i he vist la por que podreix per dins,
com una malaltia que corca l'ànima de qui la contreu.
Fora el maquillatge de la ironia!
He vist un pou negre al fons dels vostres ulls,
com la fam que no es pot saciar perquè mai posseirà l'essencial,
que vol afartar l'estómac sense gana perquè ha perdut l'ànima.

Fins que la terra digui: ja no tinc res per donar-vos.
Aigua de foc per als indígenes!
Fins que no hi hagi un pam de terra entre casa i casa.

Muntanyes de Busa, que tan altes sou.
I encara amagats als nostres caus, seguirem gaudint
de la nosta victòria més dolça, quan els altres perden.
Encara que ells acabin omplint i dominant aquesta terra.

Seguim creixent. Uuuh! Seguim creixent. Uuuh! Cap a on?
Cap a una comunitat autònoma del tercer món. Hipertròfica.
I viurem una ficció, i direm que els altres també són nosaltres,
encara que com jo sóc jo i tu ets tu, jo sóc jo i tu ets tu,
cada dia som més a prop de no ser ningú.
De ser els sense nom d'un estat virtual sense nació.
Prefereixo ser una nació sense estat que un estat sense nació.
Prefereixo conservar la memòria de la meva nació interior
a formar part d'una banda d'aprenents de constructors
d'una torre de Babel lil·liputenca, on la nostra parla agonitza
ofegada per la confusió de gents i llengües.
Surto al carrer, i no em reconec.
Em raparé el cap i cridaré: Impur! Impur! No tenim futur.
Què li han fet a l'ànima d'aquest poble?
Moribunda com una despulla a la fossa comuna.
Cada nit sento trets darrere el cementiri.
M'he capbussat en la putrefacció dels cadàvers
per mirar de fer una llum sobre les nostres xacres.
Sóc el dit que prem el gallet i el cos que cau!
He vist la pesta, la fam i la guerra,
i el poderós trencant la canya que s'esberla.
He reconegut el gemec ofegat de la llibertat segrestada
i la ganyota servil de la supervivència prostituïda,
la rauxa estúpida i autodestructiva,
les andròmines amb què heu substituït els temples que vau cremar.

Vosaltres, els adoradors del vedell d'or!
Recordeu que el senyor desarrela els pobles pagans
i planta al seu lloc els humils.
Fins i tot els fills no nascuts que heu llançat a la claveguera
s'aixecaran per escopir-vos a la cara: No teniu futur!
Si voleu perdurar fixeu-vos en els gitanos de Perpinyà.
Retornem a la solidaritat de la sang i l'esperit
fins que els gegants amb peus de fang s'ensorrin sols.
Però encara és amarga la meva queixa.
Fins quan, Senyor, m'hauré de consumir en aquest foc
com Aquil·les covant la seva ira.
Fora l'odi!
Abracem la creu que ha vençut la tenebra.

He vist una llum a trenc d'alba.
Un món que neix i un mor que es mor,
mentre fora, a la fosca, volen els voltors, volen els voltors,
volen els voltors, sobre un polvorí on els nens juguen amb foc.

Tres homes desarmats, perduts, desorientats, errant per la garriga.
Vam començar la guerra emboscats, i l'acabarem empresonats.
Escolteu els humils, els fidels a la terra,
els qui no us heu tacat amb cap mesquinesa ni cap odi.
Vosaltres, portadors d'una llavor d'afirmació pura,
escolteu el murmuri de les aigües de la nació interior,
escolteu vosaltres que encara podeu unir-vos i perdurar,
abans que creixi la marea de la pròxima guerra civil.

Muntanyes de Busa, que tan altes sou,
digueu-nos on passen, els Cristins on són.
Vosaltres pagesos, que crieu conills,
crieu-los ben grassos per als pobres Carlins.

Els Carlins van acabar aliant-se amb les forces d'ocupació,
i els Cristins amb les d'interposició.
Els Republicans veuen pedres i diuen que són pans.

- I digues, padrí. Per què nosaltres no som un país com els altres?
- Ai! Pobre fill meu.
- I digues, padrí. Els castellans, quan se n'aniran?
- Ai! Pobre fill meu!

Cada tarda demanaràs pa amb vi i sucre per berenar.
Pa amb xicolata a la font de Moli'n Sala, a l'aigua fresca hi ha una fada.
Tiro pedretes al riu de la color, la terra argila m'amaga el fons.

S'apaguen els llums i s'encén la pantalla,
era la història d'un home a qui li deien cavall.

dijous, de juliol 23, 2009

dutxa freda

doncs que haurà arribat el moment d'enterrar-lo per trobar on començar.


Salut i felicitat!
kaksi

s'han pirat els pirates?

I de cop, suats, vam
despertar.

I al mirall, davant, vam
resseguir
l'únic rastre
que quedava:

El fragil mapa
del dormir,
enterrat
a la nostra galta.

divendres, de maig 08, 2009

SALUT I FESTES LLIURES



Herotorag déu dels ateus del vallès occidental ens convida, aquest cap de setmana, a fer arrelar el paratge de la Salut un altre cop en l'imaginari de les llibertats del poble dels homes.

Com a recordatori, el paratge de la salut va ser expropiat temps ha per un grup de cristians de túnica fosca. Aprofitant la por del poble, van pendre'ns un tros de rodal, transformant la Vida Ciudadana entorn les fonts i horts, amb un altre dels seus monuments a la Por.

Avui en dia, una forta pudor àcida de ferro rovellat planeja sobre les festes. Una pudor de genolls de vicaria i esbufecs de vi de missa acalla la pobrísima asistencia a les festes, els riure dels pocs nens, els nuls joves que hi pugen.

Així que ara ha arribat el moment de fer-hi alguna cosa, aixecar el porró sobre els seus vells llibres fins a fer-los illegibles, organitzar uns concerts on sentir-s'hi ben còmode i passejar altivament amb els nostres ídols que ens representen: els únics animals que encara corren lliures per les nostres terres.

Com el déu senglar herotorag,

dilluns, d’abril 20, 2009

filla de buda

vomito al capçal de llit
que em vas deixar,
encarat com mana el feng-shui.
Són importants, aquestes coses.
Pentino les restes d'arbequines i vi blanc
amb els dits, el nostre jardí zen.

dilluns pm

2 frankfurts després,
la terrible acidesa d'estómac
i les ganes de pixar
van convertir-se
en son

històric

les mones també es fan palles,
al zoo de barcelona

jou dici

jutjat
cartes mecanografiades:
Odi a l'estat
a les coses
Cosses a l'estat
de les coses
Em patejo els bars
i la teva amistat
amb males paraules,
és l'estat de les coses
o que m'agraden les crosses
Al silenci administratiu
que em deixa lliure
Pendent
al fons de la bústia
anant avall
és el meu currículum
donat l'estat
en què ens hem trobat
i les ferides amb crosta.

diumenge, de març 01, 2009

Bessonada


per en roger i en xavi

piset xulo d’aparador
amb mosaic d’antiguitat certificada
lleixes de llibres guais d’art sobretot
parets de tons crus minimalistes
i tela de plasma i un mac portàtil
i cedés de música classicota i moderneta a dojo
i roba esportiva de la marca cara
o sigui
un munt d’objectes morts decorant el piset
i la vida que s’hi fa al piset
i els convidats i convidades al piset
i les fotografies a internet del piset
en resum
un munt de persones a la moda última
sense saber que al piset li fa falta
un parell de nens
o nenes
que corrin pel mosaic d’antigor documentada
que esparraquin els llibres guais sobretot els d’art
que guixin la crua blancor de les parets
que s’enfilin a la tela de plasma
que trepitgin el portàtil mac-mac
que facin rodolar els cedés
i que es disfressin amb la roba de la marca cara
en fi
que el piset es torni
una llar

24·12·08