Toco el cel i descobreixo (atònit) que és de plàstic, metacrilat barato.
Toco fondo però no m'ho crec, sempre es pot anar més avall.
Toco el tambor i ja no sona, la membrana gastada i una esquerda al cul.
Control , control, la llògica de l'aparato,
i em perdo en els tres passos que formen aquest ball,
tam , tam, tam, tinc una ànima soul.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada