dimarts, d’abril 24, 2007

del nom del sègol 19

imagina'm sortir de matinada, d’amagat de guàrdies i peemes, esquivant torres de guaita i minarets en plena crida santa.
imagina'm vestit de purpurina, emplomat fins l’última raconada de la meva pell plena d’esquerdes, creuada de vellut i astracan rosa.
imagina'm al bell mig de la pista, lluitant en un cos a cos apegalós com el salnitre, percudit pel ritme de la teva serp de llengua, dels bombos de la nit.
imagina'm com una carcanada de sardina.
imagina'm tan herètic, com un sègol per lluerna.