Com un boc moix,
tot un pobre corb boig,
en un pedregar beige,
el sol brilla sol roig,
la fulla que cau , faig,
i vola rassant, baix,
cau damunt del doll, raig,
gel que s'ha desfet sóc.
Cel que s'ha desfet, crec.
divendres, d’octubre 22, 2004
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada