dilluns, d’abril 20, 2009

filla de buda

vomito al capçal de llit
que em vas deixar,
encarat com mana el feng-shui.
Són importants, aquestes coses.
Pentino les restes d'arbequines i vi blanc
amb els dits, el nostre jardí zen.

dilluns pm

2 frankfurts després,
la terrible acidesa d'estómac
i les ganes de pixar
van convertir-se
en son

històric

les mones també es fan palles,
al zoo de barcelona

jou dici

jutjat
cartes mecanografiades:
Odi a l'estat
a les coses
Cosses a l'estat
de les coses
Em patejo els bars
i la teva amistat
amb males paraules,
és l'estat de les coses
o que m'agraden les crosses
Al silenci administratiu
que em deixa lliure
Pendent
al fons de la bústia
anant avall
és el meu currículum
donat l'estat
en què ens hem trobat
i les ferides amb crosta.