Esgotats
esparracats
acabats.

Fugiré ben lluny fent surf sobre una ona que mai no planarà. Sense arribar a cap platja per buscar petxines ni jugar amb la sorra entre els peus. Mai més. Mai més jauré en un portal esperant veure com pixen els gossos. De fet mai no ho he fet.

Ensopits
sota el pins
mirant com els cotxes s'encenen.

Dins un cotxe a tota llet amb els nostres grans èxits sonant al cd imaginant que no tornaré. Llàgrimes de felicitat i vida per endavant.

no sé

(dinosaures)

Quan dius marxaré la terra és un munt d'ossos de paper mastegat

Brossa

autodidacta

Amb els dits cremats
de males idees de bomber,
pelo un all.
Refrego l'orenga
I espero que el petricó
d'aigua
comenci a bullir

assambleda

I va arribar el dia
de la reunió
A l'hora amagada.
dels mòvils apagats,
per tanta lluita
perduda, enduda
pels intermitjos.

L'onada revolucionaria
batia a l'escull
d'un nom
que sonés bé.
Un nom
que sonés bé!

Artemisa! vas cridar,
des d'una trinxera
solitaria.
tot conectant el mòvil

moderat

AL COMENÇAMENT TOT ERA MOLT EVIDENT I MOLT FÀCIL, NOMÉS FEIEN FALTA CARTELLS BEN BONICS PER ANUNCIAR-HO TOT, DE L'ÈPOCA ESPLENDOROSA DEL DISSENY VUITANTERO, AMB ELS GENOLLS PELATS DE TAN BUSCAR ELS DUROS DE SOTA LES MÀQUINES DE CAFÈ. ARA ENS POSEM CINTES ALS CABELLS, GRUIXUDES, I SOMIEM LLISCAR DAMUNT LES ONES COM SURFEROS ROSSOS D'ESPATLLES AMPLES. BANDA SONORA: DIDGERIDOOS I BONGOS, LA MÚSICA PERVERTIDA DEL COR DE LA MORENETA. LA NEGRA DE LA SERRA ESCOMBRA SUBPRODUCTES DE LA IMATGERIA GUAI ALTERMUNDISTA A COPS D'ESPASA LÀSER I GLOPS DE RATAFIA ELS RAIERS. AL COMENÇAMENT TOT ERA TAN SIMPLE COM SALTAR-SE LA CUA DELS CAPS DE SETMANA QUEDANT-SE A CASA, QUEDANT-SE ALS BARS. ARA ENS MARQUEM OBJECTIUS A LLARG TERMINI PER RECÓRRER ELS LABERINTS ENRUNATS DE LES SOLITUDS COMPARTIDES, MENYS COMPARTIDES, CREUANT OCEANS DARRERE UNA CANON O UNA NIKON PLATEJADA, BATERIES DE LITI DE RECANVI, RODES DE SKATER A L'AMBICIÓ. AL COMENÇAMENT TOT.

del nom del sègol 21

m'inventaria una poesia d'astracan; un dia públic en què caiguessin les pestanyes i et pintés les ungles amb qualsevol dels teus colors més estridents, m'inventaria una poesia d'astracan.
i sons rudes i gruixuts, embastats a les vores de la meva vestimenta tribal, marcarien un compàs per al ball que acompanyaria el pas del nostre ramat de nyus.
i quin paisatge més grandiós ens trauríem de la màniga!, i quines bafarades d'arengada embolcallarien la nostra descomposició!
desaríem d'amagat les peces untades del greix de la gran màquina, encendríem molt d'estranquis la borra que apilàvem en taüts de fusta vella.
m'inventaria un sègol d'astracan, de vellut.